1. |
Pel broc gros
03:57
|
|||
|
Em quedo despert amb la guitarra a les mans,
si no saps què vols, de què et queixaràs?
La vida és un dolç que deixem pel final
en un racó del plat. Quan li arriba el moment
ja estàs empatxat.
Me poso vermell si em toques la pell,
me poso al revés si venen maldades,
me poso de cul com si fos un mul.
No hi ha cap raó per fer-se l'estret.
Devora la vida a cada moment.
No pensis tant, pateixes massa...
Que dia que mor no té remei.
Veu pel broc gros la vida a doll
que allò que vessa se'n va al desguàs.
Veus un paisatge i et sembla perfecte.
L'han fet per tu, no té cap defecte.
I seus al marge mirant-lo amb delit.
Ja estàs badant: cala-li foc.
Aquest paisatge era només per tu.
Crits i paraules, gestos barrocs.
Veus engolades, poetes del rock.
Massa morralla, massa soroll!
Si fos per mi, només em caldria
poder-te trobar pel passadís.
|
||||
2. |
Anestèsia
03:30
|
|||
|
Tinc una capseta on guardo els meus tresors:
aigua de rosada i algun raig de sol,
dues o tres albades i tot de bons records.
Hi guardo molts somriures i un mirall trencat,
dues abraçades i un sopar calent.
Uns colors d'Alpino i tres o quatre dents.
Anestèsia pels meus malsdecap:
obro la capseta quan estic malalt.
Hi posaré l'espelma de quan faig els anys,
unes arengades i un crostó de pa.
Un grapat d'atmetlles i un sabó de mans.
Tot i que és petita, hi deixaré un racó
per una besada i pel teu amor
(només un trosset, no hi cabria pas tot).
Anestèsia pels meus malsdecap:
obro la capseta quan estic malalt.
Però, ai, quina desgràcia, quina mala sort!
M'ha caigut la capsa i s'ha perdut tot.
Han volat carícies, llunes i llençols.
No me'n queda una altra que tornar-la a omplir...
Tornaré a la feina d'aplegar tresors.
Tinc clar que començaré pels teus petons!
Anestèsia pels meus malsdecap:
obro la capseta quan estic malalt.
|
||||
3. |
A la desbandada
03:29
|
|||
|
He deixat enrere la ciutat,
la pau amiga i la meva llar.
Salto sense xarxa,
faig un mortal.
El públic que s'ho mira
es tapa amb les mans.
Deixo l'escalforeta del teu cos.
M'endinso al fred del poema incert.
Me'n vaig a la desbandada a probar sort
com un ramat de bèsties sense nord.
Deixa'm dir-te que me'n vaig no sé a on.
Marges, camins i dreceres ara són meus.
Tinc el meu destí sota els meus peus.
Puc tirar endavant o jeure aquí al pas.
Només vull retrobar-te per tornar a començar.
|
||||
4. |
A contrapeu
03:41
|
|||
|
A contrapeu hem arribat
aquí on som.
No sé si és gaire
però exactament on som.
Aigua que corre, que no espanta ningú,
xopa la terra i fa saó.
A contrapeu hem conegut
que no som bords.
Tenim història.
Més o menys com tothom.
Tenim llunàtics,
tenim savis, tenim folls...
Més o menys com tothom.
A contrapeu
hem volgut tenir raó.
Poder existir sense demanar perdó.
No som ni místics
ni abrandats combatents.
Ens mou la voluntat de ser.
Per ser allò que som.
A contrapeu
hem arribat aquí on som.
No sé si és gaire
però el que compta és que hi som.
No som ni místics
ni abrandats combatents.
Ens mou la voluntat de ser.
|
||||
5. |
Cançonista
03:11
|
|||
|
T'ho he dit mil cops i no em vols creure.
No estic en venda, jo.
Si faig cançons és per distreure
la por, la mort, l'amor.
No m'interessen les medalles
ni hi entenc de bussines-show.
No n'he fet mai cap supervendes
ni sé comprar un disc d'or.
No sé fer el bleda melodista
ni d'histriònic rei de rock.
Dels pantalons, no en sé les marques
per ser un cantant de pop.
No m'ha volgut créixer la barba
ni m'adormo entre els acords.
M'indignen tots els papanates.
Ni folki ni cantautor.
Deixa'm en pau, que m'empaita la gana.
Sóc jornaler de fer cançons.
Només vull sentir l'emoció desbordada.
La resta és paper moll.
Mai no he sabut caure simpàtic
als que hi entenen de debò.
Perdo més hores amb el llapis
que no donant sabó.
Vull fer cultura i no espectacle,
que anem sobrats de bufons.
I, si mai deixo l'escenari,
continuaré fent cançons.
Deixa'm en pau, que m'empaita la gana.
Sóc jornaler de fer cançons.
Només vull sentir la teva pell excitada.
La resta és paper moll.
|
||||
6. |
Diccionari de somnis
03:38
|
|||
|
Ara som aquí,
a les portes del paradís.
No cal pas que hi entrem,
que els somnis hi són prohibits.
Tu besa'm primer.
Si t'agrada i no en fas prou,
hi pots tornar de nou.
Au, dóna'm amor.
No el vulguis estalviar.
Caduca a cada instant
que te'l demano i no en fas cas.
Va, estima'm més
que t'ho tornaré amb escreix.
Sóc un foc que creix.
Enfilo els mots,
diccionari de raons,
tinc els somnis endreçats.
I cada mot,
un trosset de realitat:
inventada o de veritat.
Si em fas feliç
quan hi ets i quan no hi ets,
és perquè ja hi sóc dins
i no em cal tenir-te als dits.
Si em dónes consol,
jo seré el teu amic
quan s'apagui el sol.
Enfilo els mots,
diccionari de raons,
tinc els somnis endreçats.
I cada mot,
un trosset de realitat:
inventada o de veritat.
Descobriré,
geografia del cos,
paradisos desterrats.
Navegaré
per le aigües interiors
fins a perdre els sentits.
Recolliré,
inventari de la carn,
la passió fruit a fruit.
Em vull quedar sempre més
a les portes del paradís
per desentrellar-te
com un diccionari de somnis.
|
||||
7. |
Sempre t'he estimat
03:04
|
|||
|
Abans de desaparèixer
i d'esfumar-me com un cigarret,
la meva última mirada
es posarà sobre els teus malucs
on amago cada nit
el millor del meu bagatge.
Abans de vomitar els meu adéus
i de caure com un vell torrat,
la meva última mirada
es posarà sobre els teus ulls
on amago cada nit
els propòsits més ardents.
Jo sempre t'he estimat.
Abans d'enfonsar-me en l'error
i de fer aigües com un vell mercant,
la meva última mirada
es posarà sobre el teu cor
on amago cada nit
les llàgrimes més penoses.
Abans de desaparèixer
i d'esfumar-me com un cigarret,
la meva última mirada
es posarà sobre els teus malucs
on amago cada nit
el millor del meu bagatge.
Jo sempre t'he estimat.
|
||||
8. |
Tres minuts
04:20
|
|||
|
Em comfons amb un altre.
No et conec.
Potser sí que el ballarem
aquest ball.
Emborratxada de llum
m'has convidat al teu ball
Un, dos, tres, sóc a dins,
però no sé on sóc.
Ja no puc afluixar.
He perdut el control.
Un, dos, tres, sóc a dins
i et deixo fer.
Em comfons amb un altre...
M'enlluerna la llum
que t'envolta el vestit.
Tot s'ha fos al voltant.
Només tu i jo. I el ball.
Sé que vaig mastegar
cada instant d'aquell ball.
Tres minuts, un sol bes,
i has fugit després.
Em comfons amb un altre...
I empaitava la llum
que et sortia de dins.
Ja no hi ets, t'he perdut.
La llum ja és fum.
Però conservo la olor
que m'has deixat a les mans,
el foc d'un bes i no res més
que el record d'un ball.
Què se n'ha fet de tu?
Què m'importa on ets!
T'he tingut tres minuts
a recer d'un ball.
Em comfons amb un altre.
No et conec.
Però potser sí que el ballavem
aquest ball.
|
||||
9. |
Te'n vas
04:09
|
|||
|
Un soroll al passadís
m'ha sobtat aquesta nit.
Te'n vas.
Mentre em feia l'adormit,
no t'ho he gosat impedir.
Te'n vas.
M'he acostat al finestral
per poder-te contemplar
de lluny.
Amb un dit de cada mà
he mirat de perfilar
el teu cos.
Te'n vas
com la llum se'n va de nit,
com l'alè se'n va en sospirs.
Te'n vas.
Te'n vas
com s'escola l'aigua als dits,
com el temps del paradís.
Te'n vas.
He baixat fins al carrer,
com un àngel desterrat,
vençut.
He jugat a trepitjar
les petjades que has deixat,
descalç.
Te'n vas
com la llum se'n va de nit,
com l'alè se'n va en sospirs.
Te'n vas.
Te'n vas
com s'escola l'aigua als dits,
com els temps del paradís.
Te'n vas.
Te'n vas.
Naufragaré en el llit.
Veuré els dies morir.
I jo en ells.
Te'n vas.
Només la realitat
quan em despertaré
de tu.
|
||||
10. |
Pensant el teu nom
02:49
|
|||
|
Pensant el teu nom,
pensant el teu nom
fa estona que em volta
una melodia.
Pensant el teu nom.
Trio, a l'atzar,
paraules per jugar,
i que la inspiració
faci més que jo.
"Petita", "humana", "cosa", "m'agrada"
poden fer el servei.
Només cal endreçar-les
perquè tinguin un sentit:
"M'agraden les coses petites
perquè són a mida humana"
Pensant el teu nom,...
"Penes", "amor", "refugi", "tardor"
tenen un bon so.
"La tardor és el refugi
de les penes de l'amorl".
I faig: "coratge, "ocell",
"vida" i "caminar"
que són de bon lligar
per poc que hi tingui mà.
"Caminar per la vida amb coratge,
amb el coratge dels ocells"
Per fer-ho més rodó
voldré lligar-ho tot.
Cada vers robat
a la sort i a l'atzar.
"La mida de les coses",
"El refugi de la pena"
"El coratge dels ocells"
I no diré res més.
Perquè veig molt clarament
que penso en el teu nom.
Pensant el teu nom,...
|
||||
11. |
Desolació
03:11
|
|||
|
A la memòria de Joan Solà
Si no hi ha més remei
tornarem cap a casa.
Anirem a recer
per llepar-nos les nafres.
Van caient els millors
i la terra s'eixorca.
El meu poble s'adorm.
Qui podrà despertar-lo?
Bona nit, pàtria. Dorms?
Qui podrà desvetllar-te?
Mors tu i mor en tu
una part de nosaltres.
Cercaran altres noms
per als rius i les planes.
Probaran d'esborrar
la memòria dels arbres.
No ens volen pel tros
ni tampoc per la hisenda.
El que ens volen robar
és la nostra paraula.
Bona nit pàtria. Dorms?
Qui podrà desvetllar-te?
Mors tu i mor en tu
una part de nosaltres.
|
||||
Xavi Múrcia Argelaguer, Spain
Un quart de segle a la carretera. Més de mitja vida dedicada a explorar gèneres i sonoritats diverses, sempre des d’una òptica mediterrània. Esquivant els radars mediàtics, però consolidant un discurs propi, ja sigui com a solista o en projectes com Tralla, La Cobleta de la Selva o Samfaina de Colors. De la tradició més arrelada a la cançó d’autor i el rock més orgànic i visceral. ... more
If you like Xavi Múrcia, you may also like:
The haunting new record from Canadian folk artist Avi C. Engel bridges old and new traditions with a minimalist approach.
go to album
The latest from Shana Cleveland is a Californian fantasia that conjures worlds both real and surreal.
go to album
A vibrant vision of "Central Americana" from the Costa Rica-based artist, blending heartland devotionals with playful Tropicália grooves.
go to album
The Texan sibling indie-folk duo is back with a new album that is filled with sweeping, cinematic tracks.
go to album
THEY'VEBEENCALLED
by Jep and Dep
Sydney's folk noir duo expand their sound into haunting compositions that are somewhere between beautiful and melancholy.
go to album
The Nothing
by The Last Dinosaur
Jamie Cameron conveys heartbreak and loss with violins, acoustic plucking, tambourine beats, and whispered lyrics.
go to album
featured on Bandcamp Radio Jul 8, 2014
go to album
